El passat 17 de Novembre vam realitzar una recitació de poemes a l'aula de COED. Vaig decidir recitar el poema De tu i de mi, de Miquel Martí i Pol, que es mostra a continuació.
De tu i de mi
De tu i de mi parlo molt: de nosaltres,
d’aquest nosaltres càlid
dins el qual hi ha paraules i silencis,
projectes i neguits,
molt d’amor i, a vegades,
per què no?, una certa indiferència.
De tu i de mi parlo molt, de les nostres
entranyables foteses,
de tot allò petit, subsidiari,
que ens confereix, al meu entendre,
tota la grandesa possible.
Minuciós, parlo d’aquestes coses
i ho faig amb mots senzills, per tal que puguin
ésser compreses per tothom,
per mi mateix primer de tot,
que me les dic moltíssimes vegades.
De tu i de mi parlo molt, i també
de llocs, d’amics, de la vida viscuda,
i ho faig planerament,
sense èmfasi ni joc,
tal com sovint parlem entre nosaltres.
No penso pas, t’ho puc jurar, que sigui
gran cosa tot plegat; diguem que es tracta
d’un lúcid exercici
per créixer i estimar: res més que això,
o res menys, tal vegada.
Parlo molt de nosaltres, confegeixo
una petita historia
com tantes d’altres. Vet ací el seu mèrit,
si algun en té, o vet ací, si vols,
el que la fa clara i compartidora.
MARTÍ
I POL, Miquel, D’Andorra. Postals i altres poemes.
La recitació d'un poema en públic és molt important, ja que no només es tracta de dir un text de memòria, sinó que s'ha d'entonar per a donar significat a les paraules i gesticular per a fer més contundent la nostra recitació.
L'exercici no constava només d'això, sinó que la part de més importància era aquella en la que ens avaluàvem la nostra pròpia recitació. És important recapacitar sobre com hem fet un exercici i pensar el per què ens ha sortit d'aquella manera.
A continuació mostro la meva autoavaluació i reflexió de la meva recitació:
Alguns aspectes a tenir en
compte per poder fer l’autoavaluació de la recitació:
|
Elecció
del text: El
meu poema es titula De tu i de mi, de Miquel Martí i Pol. Pertany al
llibre D’Andorra. Postals i altres poemes.
|
|
Expressió
oral: La
correcció lingüística és bona i la vocalització molt correcta. S’entén el
poema clarament i he respectat les pauses i els signes de puntuació.
|
|
Mirada:
La mirada,
durant tota la recitació és fixa. No miro al públic ni intento establir
mirades de complicitat. Tota l’estona miro a la càmera que m’està gravant.
|
|
Veu:
El to de
veu és bo i s’escolta correctament.
|
|
Postura:
Estic
massa estàtica i faig lleugers moviments amb les mànigues de la camisa pels
nervis. De tant en tant em moc d’un costat a l’altre i creuo les cames.
|
|
Gesticulació:
No faig
cap mena de gesticulació, tinc les mans pegades al cos.
|
|
Control
dels nervis: No vaig saber controlar els nervis. Tenia el poema molt ben
interioritzat i memoritzat i a l’estrofa final em vaig quedar en blanc. Només
amb els moviments que faig es nota que estava nerviosa. Tot i així, a la gran
part del poema que recito correctament, no em tremola la veu i el to és molt
correcte. Podria dir, doncs, que em caldria practicar una mica més la
gesticulació per a controlar millor els moviments que faig a l’hora de la
recitació.
|
|
Altres:
El fet
d’escoltar els altres poemes dels companys abans de tocar-me a mi va fer que
em posés molt més nerviosa i que em costés recordar el meu propi poema.
|
